VOLCÀ CROSCAT

La instal.lació Clàstics al volcà és una participació realitzada per l'artista Lluís Vilà, convidat a participar-hi pels enginyers que van realitzar l'execució global de remodelació del Croscat, situat a la zona volcànica de la Garrotxa. Consta d'un total de 329 metres de planxes metàl.liques oxidades que cobreixen els murs de contenció i d'un suggerent conjunt escultòric de 20 metres, recorregut conceptual fet amb icones, aliments i grafies de recóndita simbologia: deu episodis que mostren el diàleg entre home i naturalesa.

Moltes vegades, més enllà de la reflexió pragmàtica, la interpretació del lloc proporciona una de les claus fonamentals del discurs, ja que és la pròpia geologia escultòrica del Croscat -conseqüència de la violació sistemàtica comesa durant els anys de la seva explotació- la que inspirà a Vilà per aquesta instal.lació. Segons el mateix autor "aquesta enorme massa en si és una de les millors lliçons d'escultura que he rebut; a més, a un nivell enérgic, experimentava la sensació de vitalitat per la creativitat present en la naturalesa i pel perfecte equilibri que gaudeix aquesta. Així doncs, penso en la lluita contínua de l'home per aconseguir aquest equilibri. És imprescindible que prengui exemple d'ella per poder trobar la llibertat i la creativitat individual".

volca10
press to zoom
volca0
press to zoom
LluisVila_Croscat03
press to zoom
LluisVila_Croscat05
press to zoom
1/1

​​Si bé la seva participació consistia en deixar evidenciar el seu "gest" en l'aspecte final de l'obra, Vilà va tenir des de els inicis del projecte i durant el seu desenvolupament, l'ocasiò de poder plantejar i suggerir, sempre des del seu propi llenguatge artístic, el seu punt de vista sobre proporcions, materials i cromatismes. El significat de la paraula clàstics(format per fragments) és la base conceptual del disseny històric i estètic de la instal.lació, en la qual Vilà desplega les seves grafies il.legibles sobre unes planxes d'acer, com si fossin pissarres per a una "no-lectura" des de la provisionalitat de l'existència humana. Una vegada més la ironia, un dels trets més característics de Vilà, torna a fluir. La tria de tres elements de gran força i càrrega simbòlica queden fossilitzats en integrar-los en els relleus de les planxes d'acer: el pa, símbol de la natura, aspecte astrològic de Saturn que representa el temps, la fam que devora la vida i consumeix totes les creacions; la pedra, simbol de l'ésser, per a la qual cosa Vilà va elegir uns fragments de lava expulsada i els va fondre en acer -així, la mà de l'home capgira el procés i els retorna al seu origen-; i finalment, l'arbre, simbol de la realitat absoluta i de la tradició - un tros de branca de cirerer pot representar els desitjos terrenals, tot esperant que sorgeixi la necessitat urgent d'establir un diàleg de relació.

LluisVila_Croscat06
press to zoom
LluisVila_Croscat01
press to zoom
LluisVila_Croscat04
press to zoom
LluisVila_Croscat02
press to zoom
1/1

El Volcà Croscat, de tipus estrombolià monogènic, és el més alt de la península Ibèrica(180m). També és l'últim que va entrar en erupció(9500 anys a.C.), per la qual cosa conjuga utilitat didàctica i turística, el seu estat de conservació geològica és notable, exceptuant els seus vessants nord i nord-oest. Es troba en ple cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, declarat Reserva Natural l'any 1982 per la seva originalitat geològica i científica de primer ordre. El projecte de restauració el van realitzar Martirià Figueras i Joan Font, enginyers agrícoles especialitzats en paisatgimse i impacte ambiental, respectivament.

 

Mar Requena

Del llibre LANSCAPE ART, de la col.lecció

World of enviromental design

de l'editorial ARCO