Search
  • Guillem Vilà

El blanc il.lumina

‘El blanc il·lumina’ de Lluís Vilà, nova exposició a l’Espai Eat Art de Banyoles


01/04/2022

La Fundació Lluís Coromina presenta El blanc il·lumina, una mostra d’escultures de l’artista català Lluís Vilà. L’exposició, que s’inaugurarà el pròxim dimarts 5 d’abril a les 19 h a l’Espai Eat Art de Banyoles i comptarà amb la presència de Lluís Coromina i Ricard Planas, president i director de la Fundació, es podrà visitar fins al dissabte 30 d’abril.

La mostra El blanc il·lumina se centra en la sèrie d’escultures Nautes de Lluís Vilà, un conjunt de figures antropomorfes que incorporen un element recurrent al llarg de la trajectòria de l’artista: el pa, símbol de la nostra civilització. Els Nautes són peces escultòriques en forma de personatges que s’enfronten a allò desconegut, amb una barreja de consciència i inconsciència marcada per una curiositat sense límits. El blanc il·lumina és un viatge vers la humanitat, amb un conjunt d’escultures úniques, algunes d’elles amb branques i referències a la natura, en què s’explicita l’ésser humà com a part d’un tot.

L’exposició es podrà visitar del dimarts 5 al dissabte 30 d’abril a l’Espai Eat Art de


Banyoles en el següents horaris: divendres de 17 h a 20:30 h; dissabtes de 10:30 h a 13:30 h i de 17 h a 20:30 h, i diumenges de 10:30 h a 20:30 h.

Lluís Vilà

Lluís Vilà i Vendrell fou un artista català amb una àmplia trajectòria en pintura, escultura i disseny. Va iniciar la seva activitat artística a principis dels anys 70 i, des dels seus inicis fins a mitjans dels anys 80, va treballar en el camp de la investigació i la instal·lació dins els corrents conceptuals de l’eat art i l’art fungible. Amb el pas del temps, va deixar enrere les referències directes als elements comestibles i, sense perdre la seva essència, va començar a treballar amb nous materials com el ferro i la pintura sobre paper. En aquesta nova etapa, es va interessar per l’embolcall del menjar en conserva, és a dir, les llaunes, i va presentar diverses escultures amb ferro i sense volum, que van ser presentades a la Sala Vinçon de Barcelona (1990) i a la Sala Tránsito de Madrid (1991).

Una constant en la seva obra és la utilització de materials fungibles, així com la seva crítica dirigida a la societat de consum, que va quedar perfectament reflectida a l’exposició Àlef (1996), treball en què va utilitzar la seva pròpia sang com a pintura i que es va presentar a la galeria Alter Ego de Barcelona. A partir d’aquest moment, integra el seu propi llenguatge pictòric i escultòric i crea diverses sèries d’escultures com Navegants (1995-1997), Contraris (1995) o Logos (2001). Un dels treballs més recents es Nautes (2006), una obra que s’acosta cada vegada més a l’art conceptual i en què l’artista reflexiona amb un to irònic, paradoxal i crític a través d’escultures i pintures de cos infantil que renuncien a la seva iconografia del cos habitual.

6 views0 comments